dijous, 27 de març de 2014

Entre la memòria i l'oblit. 2014, any Marcel·lí Domingo?

2014 és any de commemoracions, entre el tricentenari del 1714 i els 75 anys del final de la guerra civil. I, dit sigue de passada, del 775è aniversari de la Carta Pobla d’Alcanar. Potser per això, entre xifres i xifres, passa tant desapercebuda la triple efemèride referent a la figura de Marcel·lí Domingo Sanjuan: 130 anys del seu naixement a Tarragona el 25 d’abril, 100 de la primera elecció com a diputat pel districte electoral de Tortosa en les eleccions del 8 de març i 75 de la seua mort -després de ser enverinat- el 2 de març a Tolosa de Llenguadoc on, encara avui, descansen exiliades les seues restes.

Però l'oblit de la seua figura, i la de tot el marcel·linisme, no ve de nou. Ja es produí durant la llarga nit del franquisme al costat de tota la tradició dels vençuts de la guerra civil, però en el seu cas també molts anys després de la mort del dictador. Molt revolucionari per als moderats, molt moderat per als revolucionaris. Massa catalanista per a Madrid, massa poc per a la resta del catalanisme. 

Més enllà de les legítimes opinions ideològiques i partidistes personals, no deixa d'estranyar el poc reconeixement de les Terres de l'Ebre a un dels polítics més importants de tota la seua història.
Que era també el mestre de Roquetes, director de diversos diaris, ministre de la República, escriptor de memòries, d'assaig, de teatre i de novel·les, com la d'Un visionario a la comarca del "Erro". Un oblit que contrasta amb la de molts altres personatges històrics rellevants. Per posar només un exemple i salvant les distàncies, la figura del General Prim ha estat abastament reivindicada a Reus. Més enllà que hom es pugue sentir hereu dels progressistes o dels moderats, dels monàrquics o dels republicans, simplement, per ser de Reus. Això també és identitat local. Memòria històrica de la nostra terra.


Cap comentari:

Publica un comentari