tag:blogger.com,1999:blog-81391265087611431792024-02-20T22:14:13.571-08:00Ahirs de l'EbreLa història és la màgia i el misteri de parlar d'allò que ja no existeixJosep Sanchohttp://www.blogger.com/profile/09074651355027018414noreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-8139126508761143179.post-13159192809469652262019-07-18T05:11:00.000-07:002019-07-18T05:11:58.818-07:00Un altre llibre, 'Artur Bladé, escriure la memòria'<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDIZIRpF4YbN0Xcjcy-EjyCPp1WdCSgPI9J_CEgC7TeCF9rJdfBc-xqUEqq6rG5mAISlfNsdUnQ7r01mkH8x2e8hny_jUviq3GMGKWIl8-Xb1mSIkVgJTSp9hop_YN-zpe8WDHlSE16lEB/s1600/llibre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="715" data-original-width="626" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDIZIRpF4YbN0Xcjcy-EjyCPp1WdCSgPI9J_CEgC7TeCF9rJdfBc-xqUEqq6rG5mAISlfNsdUnQ7r01mkH8x2e8hny_jUviq3GMGKWIl8-Xb1mSIkVgJTSp9hop_YN-zpe8WDHlSE16lEB/s320/llibre.jpg" width="280" /></a></div>
Aquest nou llibre, coeditat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) i Cossetània, és el producte de la VI Beca d'estudi de l'obra i figura d'Artur Bladé i Desumvila, impulsada pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, el CERE i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE), la qual va comptar amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila de Benissanet.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El jurat de la convocatòria va estar format per Montserrat Corretge Sàez, coordinadora del jurat, URV; Josep Bargalló Valls (URV); Francesc Foguet Boreu, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Josep Sánchez Cervelló (URV), i Gerard Mercadé Pié, director de l'ACRE, com a secretari. A tots ells he d'expressió el meu agraïment, com a Xavier Garcia Pujades, que ha escrit el pròleg del llibre.<br />
<br />
Després de les 5 beques anteriors, centrades més en el fecund terreny literari, l'objectiu d'aquests sisena beca era escriure una biografia sobre un dels grans memorialistes de la Catalunya del segle XX, condició a la qual han situat a Bladé autors molts més experts que jo mateix, al costat de figures tan importants com Josep Pla, Josep Maria de Sagarra o Agustí Calvet, <i>Gaziel</i>.<br />
<br />
La primera presentació del llibre la vam fer el 21 de setembre de 2018 a la seu dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, amb la consellera Laura Borràs que, a més a més de professora a la UB, és experta en teoria de la literatura i en literatura comparada. La segona, el 19 d'octubre a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre amb Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i des les Arts (CoNCA). Duarte, lingüista i poeta, va situara la literatura bladeriana entre la millor memorialística europea! A més, en va escriure un article a <i><a href="https://www.regio7.cat/opinio/2018/11/02/escriure-memoria/507330.html" target="_blank">Regió 7</a></i>, <i>Diari de Girona</i> o <i>Diari Segre</i>.<br />
<br />
Per tot això, i per totes les presentacions més que han vingut, Flix, Benissanet, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i el Momerial Democràtic i el Cercle d'Agermanament Occitano-Català a Barcelona, i les que vindran encara, Tarragona, Amposta, Vinaròs, etc, moltes gràcies a tothom!<br />
<br />
Esperem que us agradi llegir-lo, en podeu fer un tastet al <a href="https://www.cossetania.com/artur-blad-escriure-la-memria-19071995-2177" target="_blank">web</a>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Josep Sanchohttp://www.blogger.com/profile/09074651355027018414noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8139126508761143179.post-79343140860015431192017-01-31T07:36:00.000-08:002019-07-18T05:12:07.588-07:00Un llibre, 'El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre'<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;">
<a href="http://www.onadaedicions.com/producte/El-marcel%C2%B7linisme-a-les-Terres-de-l%E2%80%99Ebre-%281914-1939%29/" target="_blank"><img alt="http://www.onadaedicions.com/producte/El-marcel%C2%B7linisme-a-les-Terres-de-l%E2%80%99Ebre-%281914-1939%29/" border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLwUTUumqUxJJsA525uO8PzT-IHsY4nhqpSuxyFfse4epQ5xggGHuPQ4U3pWbQFxmFxLF3pxfU2PIeWo1NDTIdcjndPg49iXJ0skpd5DPo7QQ067Zh5fuYA2fLRoNfmeVGQCCzw5lKjG3f/s320/EL+MARCEL%25C2%25B7LINISME+-SAN-+%2528COB%2529.jpg" width="244" /></a></div>
Estem molt contents d'anunciar-vos que hem publicat el llibre <i>El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre (1914-1939)</i>, lleuger resum de la nostra tesi doctoral. Hi trobareu un pròleg de la professora Gemma Rubí Casals, directora de la tesi i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. I un prefaci de Federico Mayor Zaragoza qui, com Marcel·lí Domingo, també va ser ministre d'Educació, a més de director general de la UNESCO.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Marcel·lí Domingo ha estat prou oblidat per la historiografia,
potser perquè el seu moviment es va estructurar allunyat de grans
ciutats com Barcelona o València, on hi destacaren fenòmens relativament
similars dins la cultura política del republicanisme com el lerrouxisme
i el blasquisme, respectivament. Nascut a Tarragona el 1884, on va
estudiar magisteri, l'activitat cultural de Domingo amb el teatre i el
periodisme es va començar a desenvolupar a Tortosa durant els primers
anys del segle XX fins a obrir el Colegio Roquetense el 1906. Es tractà
d'una escola que trencava amb el model establert, basada en el laïcisme,
la coeducació i el lliurepensament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A partir d'aquí,
la seva entrada en l'escena política no es produí fins al 1908 durant
els últims moments de la Solidaritat Catalana. Després de liderar la
coalició republicanosocialista i l'abolició de l'impopular impost de
consums, el 1909 va ser elegit regidor a Tortosa i el 1914 diputat a
Corts pel seu districte electoral. I, a continuació, fou reelegit el
1916, 1918, 1919 i 1923 -només va ser derrotat de forma fraudulenta el
1920-.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entremig, va encapçalar el republicanisme
catalanista sent el president tant del Bloc Republicà Autonomista com
del Partit Republicà Català. I tot i que es tractés d'un
lideratge compartit amb altres homes com Lluís Companys, Francesc Layret
o Gabriel Alomar, des del nostre punt de vista, massa sovint la
historiografia catalana no ha remarcat prou la jerarquia de qui fou
també el director dels periòdics <i>La Publicidad</i> i <i>La Lucha </i>de Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb el cop d'Estat de Primo de Rivera del 1923 fou un dels cabdills d'oposició al règim, per exemple en l'anomenada <i>Sanjuanada </i>del
1926. I el 1929 va ser també un dels fundadors del Partit Republcià
Radical Socialista. La seva lògica d'actuació ja era d'àmbit estatal,
tot i que amb la creació de l'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931
també formà part dels seus òrgans de direcció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 1931,
el seu any de major èxit, fou elegit ministre d'Instrucció Pública i
Belles Arts de la República i diputat a Corts per la circumscripció de
Tarragona. Però el descrèdit al capdavant del Ministeri d'Agricultura a
partir del 1932 i les derrotes electorals d'aquell any al Parlament de
Catalunya i del 1933 a les Corts espanyoles van esdevenir un dur
correctiu per als seus homes. Amb tot, el 1936 fou novament elegit diputat, ja per Izquierda Republicana, i novament
ministre d'Instrucció Pública. I amb la guerra civil va realitzar una
campanya propagandística internacional en favor de la República. Va
morir -presumptament enverinat- a Tolosa de Llenguadoc el 1939.<br />
<br />
Ja des dels inicis de la seva trajectòria, destacà en la seva actuació comarcal teixint una xarxa d'afinitats fins a configurar el marcel·linisme, un moviment ben singular fidel a la seva persona que es configurà com una subcultura política republicana. A més, també tractem d'explicar alguns elements claus, com la construcció d'una cultura política democràtica o la transició de la política de notables i de quadres a la de masses, on els seguidors de Domingo van representar una de les primeres estructures d'aquestes característiques aparegudes a tot Catalunya. Esperem que el llibre ens pugue ajudar a conèixer, una miqueta millor, l'oblidada història de les nostres comarques. Però, sobretot, esperem que us agrade llegir-lo! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Pròximes presentacions, hi esteu convidats!<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Amposta</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Divendres <b>10 de febrer</b> de 2017 a les 19.30h a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.</div>
<div style="text-align: justify;">
Comptarem amb la presència de:<br />
Joan B. Beltran Reverter<br />
Oriol Fuster Cabrera</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b>Alcanar</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Divendres <b>17 de febrer</b> de 2017 a les 19.00h a la Biblioteca Trinitari Fabregat.</div>
<div style="text-align: justify;">
Comptarem amb la presència de:<br />
Alfons Montserrat Esteller<br />
Miquel Àngel Pradilla Cardona<br />
Lluc Ulldemolins Nolla</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Josep Sanchohttp://www.blogger.com/profile/09074651355027018414noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8139126508761143179.post-33593344709250723922016-06-01T06:38:00.000-07:002016-06-01T06:49:58.340-07:00Tortosa: monument franquista o memòria democràtica?<div class="row" style="text-align: justify;">
<div class="col-md-10 columnatextnoticia">
<div class="row">
<div class="row">
Si a alguna persona de Tortosa no li agrada aquest article, li demano disculpes. No
sempre fa gràcia que algun foraster opine del teu poble o de la teua
ciutat. Dit això, m’agradaria alhora destacar que la significació del
monument franquista a la Batalla de l’Ebre supera les fronteres del
terme municipal i arriba a totes les Terres de l’Ebre, a la resta de
Catalunya i, encara, més enllà.<br />
<br />
En realitat, la mateixa Guerra Civil ja acabà agafant rellevància internacional.
Només cal recordar que la victòria de Franco es va deure, en bona
mesura, a l’inestimable ajuda de la Itàlia de Mussolini i de l’Alemanya
de Hitler. I, a partir d’aquí, la Batalla a les nostres terres va ser la
més decisiva de totes. Com podem llegir a <i>La batalla del Ebro. Servicio Histórico Militar. Monografías de la Guerra en España. Nº 13</i>, el mateix Caudillo destacà que “<i>la
batalla del Ebro es, de todas las que ha librado el Ejército nacional
en esta guerra, la más áspera, y por decirlo así la más fea</i>”.<br />
<br />
Per tant, estem parlant de paraules majors. En esta
mateixa proporció, el 21 de juny de 1966 –ara farà 50 anys exactes- el
règim inaugurà al centre neuràlgic ebrenc el seu monument a la Batalla
amb la presència <i>in situ </i>del mateix dictador, que ha acabat
esdevenint el major monument franquista de tot Catalunya. No estem
parlant de qüestions menors. Al llarg de les milers de batalles de la
història de la humanitat, quan un exèrcit ha conquerit un territori,
abans de controlar la seua societat o apoderar-se dels seus recursos
econòmics, el primer que ha fet ha estat destruir els símbols dels
vençuts.<br />
<br />
Però, com no hauria pogut passar a les democràcies d’Itàlia i d’Alemanya
després d’haver viscut el feixisme i el nazisme, el monument franquista
a Tortosa superà la mort de Franco i ha sobreviscut de forma
inexplicable fins als nostres dies. Al llarg d'estos més de 40 anys i
encara avui, per defensar la seua supervivència, s’han utilitzat idees
diverses. Que el monument forma part de l’actual paisatge urbà de la
ciutat és una obvietat, però no un argument. Sobre la mateixa pilastra
s’havia inaugurat el 1895 el pont de la Cinta, un viaducte que substituí
l’antic pas de barques. I, significativament, fou dinamitat l’abril del
1938, només tres mesos abans de l’inici de la Batalla. El paisatge urbà
és canviant. Un pont té tot el simbolisme, és una metàfora que uneix
dues ribes que no es poden tocar. Recuperar-lo és una gran idea. El del
monument és tot el contrari ja que representa, per molta quotidianitat
que pugue desprendre, un símbol de la victòria del feixisme i un
instrument per a la seua legitimació.<br />
<br />
Més enllà del franquisme sociològic, una part de la
ciutadania no implicada políticament ha incorporat i ha normalitzat un
element amb enormes connotacions simbòliques per, inconscientment,
desposseir-lo del seu significat i portar-lo al terreny de la
desmemòria. Però una ciutat democràtica no pot viure en l’oblit, sinó
que només ho pot fer en la memòria democràtica.<br />
<br />
És per esta mateixa significació, per la seua magnitud -física i simbòlica- que
no té cabuda en la nostra societat, per molt que acabés perdent els
elements de més exaltació del franquisme. Tot ell és un monument
franquista. Per dignitat democràtica, la seua retirada i museïtzació és
l’únic desenllaç possible.<br />
<br />
I més a Tortosa, que forma part del grup de poblacions on el seu alcalde,
Josep Rodríguez, fou assassinat pel franquisme. Al seu costat, cal fer
també un recordatori per totes les víctimes mortals i totes les persones
que van patir la repressió i l’exili entre el 1936 i el 1975.
Certament, hi hagueren víctimes tant en un bàndol com en l’altre.
Efectivament, hi va haver incontrolats tant a dreta com a esquerra que
assassinaren impunement a la reraguarda, molt lluny del front de guerra.<br />
<br />
El procés de construcció d’una cultura política democràtica
és una empresa de llarga durada i, durant els anys 30, hi havia arreu
un dèficit important de comportaments i actituds democràtiques –que
encara arriba fins avui-. Però cal explicar també la diferència entre
bàndols. El govern franquista, com moltes dictadures, executà persones
mitjançant judicis sumaríssims sense cap tipus de garantia. Este fou el
cas, per exemple, del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís
Companys, capturat pels nazis a França. En canvi, en molts llocs el
govern republicà, com a sistema democràtic, mirà d’intercedir per salvar
la vida de les persones de dretes perseguides pels incontrolats de les
pròpies esquerres. Esta fou la sort, entre d’altres, del bisbe de
Tortosa, Félix Bilbao, gràcies a les gestions d’un altre alcalde de la
ciutat, Joan Benet.<br />
<br />
Per tot això, per la seua magnitud i la seua significació,
per no perpetuar més l’herència de la dictadura però tampoc per viure
en l’oblit, per dignificar la nostra memòria històrica -que és la
democràtica- cal retirar i museïtzar el monument franquista. Una
democràcia no és només pluralitat de partits i votar cada quatre anys.
Entre moltes d’altres coses, una democràcia és també una memòria
democràtica. Només pot ser així.<span class="small" style="font-size: 10px;"> </span></div>
<div class="row">
</div>
<div class="row">
</div>
<div class="row">
<span class="small" style="font-size: 10px;">Aquest article ha estat publicat a <i>Aguaita.cat</i> el 23 de maig de 2016. </span></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="moduletampliacio">
<div class="row">
<div class="col-xs-12">
<div id="formcomentaris">
<form action="http://www.aguaita.cat/post/13209" method="post">
<div class="well itemcomentari" id="formcomentaris2">
<div style="padding: 10px;">
</div>
</div>
</form>
</div>
</div>
</div>
</div>
Josep Sanchohttp://www.blogger.com/profile/09074651355027018414noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8139126508761143179.post-56713419708523541462016-02-17T10:01:00.001-08:002016-02-18T12:31:44.500-08:00La lent del microscopi: la història local i comarcal<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Massa sovint, quan alguna cosa succeïa a la capital, hom pressuposava que també esdevenia a la perifèria. Però per sota de la Història en majúscules, la dels mapamundis, les grans guerres i els solemnes relats nacionals, la remor de la història local i comarcal ha pogut corroborar que la història del país no sempre era la de la seua capital i que els fenòmens no havien de ser necessàriament coincidents. Agafant la metàfora que Giovanni Levi feia servir quan parlava de la microhistòria, ha apropat la lent al microscopi i ha examinat les partícules més petites dels grans teixits socials. I ha vist amb claredat que el <i>tempo </i>i la naturalesa de les coses<i> </i>podia ser ben bé igual, però també diferent. Quan alguna cosa passava a la capital, era possible que alhora esdevingués a la perifèria. Però podia també passar anys més tard, molt més tard, o bé abans, o podia, senzillament, no arribar a passar mai.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquesta línia, entre les ribes de l'Ebre i del Sénia, l'evident manca de coneixement de la història contemporània ens ha fet pressuposar massa vegades que l'evolució de la política, dels fenòmens socials i de les herències culturals eren els de Barcelona o València. Malgrat tot, l'excepció ha estat els grans treballs dels nostres bons historiadors que ens han permès saber millor si això era així, o no.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirmgcxj4PDr_IvK0Eu47ApMA2O3Mm3hEwm4yUZFTxvgHjr7MRoZczmpU4ZCEVZK8DoNJnqI6pDDZHUbwHlgclqCZfRfDAYQOY5RC4Sni17u6hWE6z8bJ_EqeFt7YhciSMJo8i6aLk-eP0l/s1600/sanchez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirmgcxj4PDr_IvK0Eu47ApMA2O3Mm3hEwm4yUZFTxvgHjr7MRoZczmpU4ZCEVZK8DoNJnqI6pDDZHUbwHlgclqCZfRfDAYQOY5RC4Sni17u6hWE6z8bJ_EqeFt7YhciSMJo8i6aLk-eP0l/s200/sanchez.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
En l'imaginari territorial, Josep Sánchez Cervelló ha publicat recentment <i>Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936)</i>, un estudi de llarg abast que ja és imprescindible, com el seu predecessor quinze anys endarrere, <i>Conflicte i violència a l'Ebre. De Napoleó a Franco. </i>En el present, Sánchez reafirma l'existència d'unes comarques perifèriques que foren, en base a la cultura política carlina, molt sovint insurgents a la construcció i a la consolidació d'un Estat liberal i centralista amb el que no s'identificaven perquè no responia als seus interessos.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBButYg4O3Flq5xlBxUGHOARkahrl3LDt4PIEjb7PTl_OVmePjnru3ww3XFWQgM7PonFjYNAoqkarZ-5wmvF8A5TG-MZMETVoIO_-ytWPOSte8hu-qLyUTKr8eB1VcKArKKoyrgBhcKh8D/s1600/puig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBButYg4O3Flq5xlBxUGHOARkahrl3LDt4PIEjb7PTl_OVmePjnru3ww3XFWQgM7PonFjYNAoqkarZ-5wmvF8A5TG-MZMETVoIO_-ytWPOSte8hu-qLyUTKr8eB1VcKArKKoyrgBhcKh8D/s200/puig.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
Al seu costat, podem destacar un bon exemple local amb els diversos volums sobre la història de Vinaròs publicats per Ramon Puig Puigcerver que porten per títol <i>La Restauració. </i>Les diferents etapes cronològiques amb els que queda dividit aquest llarg període permeten una incursió total en la seua vida política, social, econòmica i cultural. Amb aquest meticulós treball, poques poblacions coneixen tan bé la seua història contemporània com la capital del Maestrat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
És amb fonaments com aquests que podem tornar a ampliar la lent per veure la història general amb una mirada diferent, global però més plural, tan integradora com enriquidora. Tot i així, la necessitat de més estudis similars, locals i comarcals, sempre serà una necessitat. Per als futurs temes de treball dels joves estudiants de les comarques a la capital, ben bé una obligació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Josep Sanchohttp://www.blogger.com/profile/09074651355027018414noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8139126508761143179.post-21253078662085835422015-02-04T05:26:00.001-08:002015-02-04T05:42:58.071-08:00La tesi doctoral "El marcel·linisme a les Terres de l’Ebre (1914-1939)", en línia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVrb-Dc4XvFRtX1Oqr0lKukOtJRr5fA0NEgHJ7hzFXPlAYfRujCqE1PLtqPGV1n-TY7sugqtFJWVS1ErqVK0LpRdB4PEhwj7uWyFtHTVP-PDQ0EB8dEL6kl6Eqw32VSK6mMzr491uBGhjP/s1600/tesi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVrb-Dc4XvFRtX1Oqr0lKukOtJRr5fA0NEgHJ7hzFXPlAYfRujCqE1PLtqPGV1n-TY7sugqtFJWVS1ErqVK0LpRdB4PEhwj7uWyFtHTVP-PDQ0EB8dEL6kl6Eqw32VSK6mMzr491uBGhjP/s1600/tesi.jpg" height="200" width="195" /></a></div>
Quan l'any 2012 vam iniciar aquest blog ho vam fer amb molta il·lusió. Vam esperar pacientment que arribés el 25 de juliol, dia de Sant Jaume, per commemorar l'inici de la Batalla de l'Ebre. Ja sabeu, picar l'ullet als avantpassats, convocar la memòria, invocar en ritual a la deessa de la història per demanar-li salut i sort en el nou projecte. N'hem tingut? <br />
<br />
Passats 2 anys i mig, el navegant virtual que llegeixi aquestes línies en podrà fer la resposta. Pensarà, potser, que no hi ha trobat ben bé el que buscava, que és poca cosa, que aquí hi ha més pa que formatge. L'autor li farà un somriure i li donarà la raó, però també una explicació: no hi ha faltat ni salut ni sort, hi ha faltat temps (no se'n va recordar de demanar-ne quan mirava al cel).<br />
<br />
La llarga elaboració d'una tesi doctoral, combinada amb la vida laboral i personal, sempre roba tot el temps que hi pugui quedar. És la resposta per explicar per què el blog ha quedat tant desatès. No és una excusa inventada per sortir del pas, és veritat i és real. El lector ho podrà comprovar perquè, a partir d'avui, ja es pot llegir en línia a Tesis en Xarxa:<br />
<br />
<a href="http://tdx.cat/handle/10803/285457#.VNIdUS39fi0.blogger">El marcel·linisme a les Terres de l’Ebre (1914-1939)</a><br />
<br />
Tanmateix, l'autor li recomana que s'esperi a que surti publicada en llibre, perquè la trobarà resumida i amb un llenguatge més entenedor. I en paper, que sempre fa de més bon llegir. Hi està treballant, i espera que sigui ben prompte. Llavors tindrà més temps per dedicar-lo al blog. Llavors, ja no hi haurà excusa.Josep Sanchohttp://www.blogger.com/profile/09074651355027018414noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8139126508761143179.post-72529538462845636402014-03-27T11:05:00.000-07:002014-10-06T02:22:27.071-07:00Entre la memòria i l'oblit. 2014, any Marcel·lí Domingo?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiILSWSyAMnZBFqK78BymbFB6wQryLHMPlb52jlwfhQWhY1vPXoKAl-Bi0LtSDXfZKe1JIJX8iW3jcpotneyuqFJnKRThK4Nyo5WDJAroklh4n1xS3xY-f7oN_weMUWwB8QO5XhrXLmIfvW/s1600/Marcelino_Domingo.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiILSWSyAMnZBFqK78BymbFB6wQryLHMPlb52jlwfhQWhY1vPXoKAl-Bi0LtSDXfZKe1JIJX8iW3jcpotneyuqFJnKRThK4Nyo5WDJAroklh4n1xS3xY-f7oN_weMUWwB8QO5XhrXLmIfvW/s1600/Marcelino_Domingo.JPG" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; margin-bottom: 12pt; text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">2014
és any de commemoracions, entre el tricentenari del 1714 i els 75 anys del
final de la guerra civil. I, dit sigue de passada, del 775è aniversari de la
Carta Pobla d’Alcanar. Potser per això, entre xifres i xifres, passa tant
desapercebuda la triple efemèride referent a la figura de Marcel·lí Domingo
Sanjuan: 130 anys del seu naixement a Tarragona el 25 d’abril, 100 de la
primera elecció com a diputat pel districte electoral de Tortosa en les eleccions
del 8 de març i 75 de la seua mort -després de ser enverinat- el 2 de març a
Tolosa de Llenguadoc on, encara avui, descansen exiliades les seues restes.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Però l'oblit de la seua
figura, i la de tot el marcel·linisme, no ve de nou. Ja es produí durant la
llarga nit del franquisme al costat de tota la tradició dels vençuts de la
guerra civil, però en el seu cas també molts anys després de la mort del
dictador. </span><span lang="EN-GB" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-GB;">Molt revolucionari per
als moderats, molt moderat per als revolucionaris. Massa catalanista per a
Madrid, massa poc per a la resta del catalanisme.<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="EN-GB" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-GB;"><br />
<br />
<span style="background: white;">Més enllà de les legítimes opinions ideològiques
i partidistes personals, no deixa d'estranyar el poc reconeixement de les
Terres de l'Ebre a un dels polítics més importants de tota la seua història. </span></span><span lang="ES" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Que era també el mestre de Roquetes, director
de diversos diaris, ministre de la República, escriptor de memòries, d'assaig, de teatre i
de novel·les, com la d'<i>Un visionario</i> a la comarca del "<i>Erro</i>". Un oblit
que contrasta amb la de molts altres personatges històrics rellevants. Per
posar només un exemple i salvant les distàncies, la figura del General Prim ha
estat abastament reivindicada a Reus. </span><span lang="PT-BR" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: PT-BR;">Més
enllà que hom es pugue sentir hereu dels progressistes o dels moderats, dels
monàrquics o dels republicans, simplement, per ser de Reus. </span><span lang="ES" style="background: white; color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif";">Això
també és identitat local. Memòria històrica de la nostra terra.</span><br />
<br />
<br /></div>
Josep Sanchohttp://www.blogger.com/profile/09074651355027018414noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8139126508761143179.post-83050639482577607252013-08-05T11:12:00.001-07:002013-08-05T11:27:21.669-07:00Història 2.0, també a les Terres de l'Ebre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkrwybKKjNtkTloKtAsb_Oj9h4kforh43_7S3sHXnGjlktxAaQ39zcmLgscNJw_eFqObzGP_wwHkYGXS3hnlrvURDGBxdwa5BEgReQcVpQjb-inkmVCEhEF3TCh9akMNwfLxB8-_mQwEmj/s1600/imatge.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="100" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkrwybKKjNtkTloKtAsb_Oj9h4kforh43_7S3sHXnGjlktxAaQ39zcmLgscNJw_eFqObzGP_wwHkYGXS3hnlrvURDGBxdwa5BEgReQcVpQjb-inkmVCEhEF3TCh9akMNwfLxB8-_mQwEmj/s320/imatge.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
L'última actualització del <a href="http://www.eltrendelahistoria.cat/?p=549" target="_blank">mapa de blocs d'història local de Catalunya</a> feta per <a href="http://www.eltrendelahistoria.cat/" target="_blank">El tren de la història </a>comptabilitzava una trentena de webs distribuïts arreu de les comarques. Lògicament, la major part dels quals a l'àrea metropolitana de Barcelona i la Catalunya central, però també a les comarques gironines, a la plana de Lleida i a les Terres de l'Ebre. Queden encara alguns buits al mapa, localitzats al Camp de Tarragona i al Prepirineu i Pirineu, que fora bo que hagin quedat i quedin en un futur pròxim omplerts. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les nostres comarques hi trobem el -no només- complet i extens recull fotogràfic de Núria Matheu i Ramon Ruiz, <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/" target="_blank">Tortosa antiga</a>. I també hi podríem afegir <a href="http://pinzelladesdetortosa.wordpress.com/" target="_blank">Pinzellades de Tortosa</a>, de David Jiménez, per conèixer personatges, fets i curiositats de la capital ebrenca. L'últim del mapa -o el primer, tot depenent de com ho mirem- és <a href="http://www.historiesdalcanar.cat/" target="_blank">Històries d'Alcanar</a>. Compta amb el valor afegit de ser un bloc col·lectiu. Si bé aquest fet alenteix sens dubte i fa més complex el projecte, aprofundeix en la riquesa de visions i en el teixit associatiu i, valgue la rebundància, en el treball col·lectiu, seguint aquella màxima que diu: "Si vols anar ràpid, ves tot sol. Si vols arribar lluny, ves acompanyat." I tanquem el cercle. Tornem al principi, ja que la suma dels petits treballs individuals conforma el mapa de la col·lectivitat, que sempre va més lluny. Com va dir <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton" target="_blank">Sir Isaac Newton</a>, "sobre les espatlles de gegants."</div>
Josep Sanchohttp://www.blogger.com/profile/09074651355027018414noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8139126508761143179.post-79746746184877446152012-09-21T02:42:00.001-07:002012-09-21T10:34:35.260-07:00XI Congrés de l'Asociación de Historia Contemporánea<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPRpssx8iU0j4_I0hCwgYSkUSmBh7ODecns_5FbRiZqM1eqpQSm68Q1hVdIwiPY2n3V4agTMDoGtM0N3mWbLPAaveCCZjCQSs8yCGmIyR8SCuu8BkagVn57fP5cV53Z4qOb4aVipyhQ-ex/s1600/dibuix.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPRpssx8iU0j4_I0hCwgYSkUSmBh7ODecns_5FbRiZqM1eqpQSm68Q1hVdIwiPY2n3V4agTMDoGtM0N3mWbLPAaveCCZjCQSs8yCGmIyR8SCuu8BkagVn57fP5cV53Z4qOb4aVipyhQ-ex/s200/dibuix.bmp" width="188" /></a></div>
Entre el 12 i el 15 de setembre passsats es va celebrar a Granada l'onzè Congrés de l'Asociación de Historia Contemporánea (AHC), que portava per títol <i>Claves del mundo contemporáneo. Debate e investigación.</i> L'AHC és l'associació més representativa de la història contemporània a nivell estatal, amb la públicació de la revista <i>Ayer.</i> La nostra participació en el Congrés fou amb la comunicació "Procesamiento y prisión de un diputado a Cortes: el caso de Marcelino Domingo en la crisis de 1917", dins del taller "Representar, intermediar, canalizar. La práctica representativa de los parlamentarios de la Europa liberal hasta la crisis de la etapa de entreguerras." </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Marcel·lí Domingo Sanjuán fou diputat a Corts pel districte electoral de Tortosa entre el 1914 i el 1920 i durant la breu legislatura del 1923, fins al cop d'Estat de Primo de Rivera. Durant la República, on també fou ministre en diversos governs, fou elegit de nou diputat per la demarcació de Tarragona en les eleccions constituents del 1931 i en les legislatives del 1936. Durant la crisi política, social i militar de la primavera i estiu del 1917 fou detingut i empresonat durant més de dos mesos i mig per ordre del Capità General de Catalunya, violant la immunitat parlamentària que li otorgava la seva condició de dipuat. En aquesta comunicació hem tractat d'explicar i interpretar la seqüència i la motivació dels fets al voltant de la concepció de parlamentarisme. </div>
Josep Sanchohttp://www.blogger.com/profile/09074651355027018414noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8139126508761143179.post-73088746861972372302012-08-10T00:21:00.001-07:002017-04-17T13:44:30.676-07:00Terres de l'Ebre: el nom que fa la cosa<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiofADTj0wyhm7AmZSFuoV7drWqbcpYuICNqQu6Yw6gFbDvtQTPrqXkYX0HksRKg_wVXEIPpFFc_s5o9qBsMzk5NWWMCqkW4d1BpvOBc-DGmNu2jnPmnd9_evE5yYRuRIa-umdBlBaxCn9W/s1600/terresdelebre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL6mvOBhelvHTbhej8g-Mn2oYgPipgMJZHTwqE9lDqSpZLP4Ipx2B0FFQBIhSTqZnBuHhLp5r5OUjMBBa4LmRhyNKNjRwuisZq6MEFYGHiZBYUYyxsXTJK-BQwU3841ObmeXcSGEFj0lat/s1600/llibre.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL6mvOBhelvHTbhej8g-Mn2oYgPipgMJZHTwqE9lDqSpZLP4Ipx2B0FFQBIhSTqZnBuHhLp5r5OUjMBBa4LmRhyNKNjRwuisZq6MEFYGHiZBYUYyxsXTJK-BQwU3841ObmeXcSGEFj0lat/s1600/llibre.bmp" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Font de la imatge: lletra.uoc.edu</span></td></tr>
</tbody></table>
Des de ja fa uns anys, l'anomenada història cultural ha centrat part important dels seus temes d'estudi en les qüestions identitàries. Seguint aquesta línia, hem pensat que seria bo començar el bloc pel principi. D'on ve el nom de "Terres de l'Ebre"? On arrenca la consciència, més o menys identitària, de les nostres comarques? <br />
<br />
Generalment, s'ha atribuït l'origen del nom a la novel·la de l'escriptor Sebastià Juan Arbó, <i>Terres de l'Ebre</i>, publicada per Catalònia l'any<i> </i>1932. Amb tot, caldria fer un matís tant en el temps com en l'espai: aquest nom no es popularitzaria fins uns quants anys més tard i, a diferència del llibre de Juan Arbó -escenificat al voltant del tram final del riu i del Delta- el que avui entenem per Terres de l'Ebre ha acabat fent referència a un espai molt més gran: el de les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb tot, aquesta idea supracomarcal ja existia amb anterioritat a la novel·la de l'escriptor rapitenc, tot i que expressada amb noms diversos que no arribaren a aplegar un consens prou ampli i durador. Alguns d'aquests podien ser els de Baix Ebre o Ribera d'Ebre -que no necessàriament s'havien de correspondre amb les actuals comarques del mateix nom-. Altres fòrmules encaixaven amb els districtes electorals de Tortosa, Roquetes i Gandesa. A la publicació regionalista de Tortosa <i>La Veu de la Comarca </i>de l'hivern del 1907 s'hi podien llegir diverses expressions com "els nostres tres districtes" o "en los tres districtes electorals que conté la comarca". L'espai imaginat era, doncs, una comarca de grans dimensions, que equivaldria a les quatre actuals.<br />
<br />
Però si les Terres de l'Ebre de l'imaginari d'Arbó venien a correspondre només a les poblacions del sud, una altra idea de dimensions similars fou pensada a les localitats del nord del territori. I podia tenir el nom de "Terres Altes de Gandesa", tal com es podia llegir, per exemple, a la publicació nacionalista de la ciutat de Tarragona <i>Renovació </i>el 17 de febrer de 1918. En aquest cas, la referència deixava de ser Tortosa per passar a ser la capital de l'actual Terra Alta. Amb tot, aquestes idees comarcals no havien d'entrar necessàriament en contradicció amb l'espai intercomacal més gran.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Però val a dir que la capital de l'actual Baix Ebre ocupava generalment el seu lloc en la centralitat de la construcció espaial. En aquest sentit, una altra fórmula prou popular però que tampoc sobrevisqué al temps fou la de "la comarca de Tortosa". En un altre exemple, als estatus del Centre Català d'Alcanar del 1930 s'hi podia trobar l'expressió "nuestra comarca tortosina, cuyo hecho espiritual reconoce explicitamente." Un altre cas el podem trobar en l'expressió "l'Ebre català", per exemple, utilitzada en el llibre d'Artur Bladé i Desumvila, <i>Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català</i>, publicat per Pòrtic el 1967. A més, en llibre com <i>Visió de l'Ebre català </i>-premi Joventut a les festes de Cultura Popular Pompeu Fabra de Tortosa el 1973 i editat deu anys més tard- i <i>Guia de Benissanet (Ribera d'Ebre) </i>publicat el 1982 l'ús repetit del concepte "ebrenc" i "ebrenca".<br />
<br />
En tots els casos hi jugava un rol destacat la referència de la Diòcesi de Tortosa, ni que fos en la seva part al nord del riu Sénia. Per tot això, i fos amb el nom que fos, creiem ferma la hipòtesi que la consciència comunitària, entre Riba-roja i Alcanar i entre Arnes i Sant Jaume, és prou evident, com a mínim, des de ja fa més de 100 anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Josep Sanchohttp://www.blogger.com/profile/09074651355027018414noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8139126508761143179.post-78109196495998824462012-07-25T00:20:00.002-07:002012-07-25T00:20:46.957-07:00Presentació<div style="text-align: justify;">
Pagava la pena esperar que arribés el 25 de juliol, dia de Sant Jaume, per iniciar aquest bloc. Havíem de cercar la data que commemora cada any l'inici de la Batalla de l'Ebre, la més decisiva de la guerra civil i l'episodi de la història que donà més protagonisme a les Terres de l'Ebre, almenys en història contemporània. Necessitàvem beure de la inspiració de la nostra memòria col·lectiva per tenir la força necessària per emprendre aquest projecte. Un petit espai que, seguint l'exemple iniciat per diversos col·legues arreu de les comarques, pretén només aportar algunes notes sobre la història contemporània de les nostres poblacions. Esperem, amics lectors, que el camí també valgue la pena i ens seguiu en l'aventura. Baixarem riu avall pels annals dels ahirs i remuntarem a contracorrent pels antics camins de sirga. Entre la màgia i el misteri d'allò que ja no existeix. Com diu Feliu Ventura, "que la història no se salte ni dos versos, que no pare a respirar."</div>Josep Sanchohttp://www.blogger.com/profile/09074651355027018414noreply@blogger.com0