dimecres, 1 de juny del 2016

Tortosa: monument franquista o memòria democràtica?

Si a alguna persona de Tortosa no li agrada aquest article, li demano disculpes. No sempre fa gràcia que algun foraster opine del teu poble o de la teua ciutat. Dit això, m’agradaria alhora destacar que la significació del monument franquista a la Batalla de l’Ebre supera les fronteres del terme municipal i arriba a totes les Terres de l’Ebre, a la resta de Catalunya i, encara, més enllà.

En realitat, la mateixa Guerra Civil ja acabà agafant rellevància internacional. Només cal recordar que la victòria de Franco es va deure, en bona mesura, a l’inestimable ajuda de la Itàlia de Mussolini i de l’Alemanya de Hitler. I, a partir d’aquí, la Batalla a les nostres terres va ser la més decisiva de totes. Com podem llegir a La batalla del Ebro. Servicio Histórico Militar. Monografías de la Guerra en España. Nº 13, el mateix Caudillo destacà que “la batalla del Ebro es, de todas las que ha librado el Ejército nacional en esta guerra, la más áspera, y por decirlo así la más fea”.

Per tant, estem parlant de paraules majors. En esta mateixa proporció, el 21 de juny de 1966 –ara farà 50 anys exactes- el règim inaugurà al centre neuràlgic ebrenc el seu monument a la Batalla amb la presència in situ del mateix dictador, que ha acabat esdevenint el major monument franquista de tot Catalunya. No estem parlant de qüestions menors. Al llarg de les milers de batalles de la història de la humanitat, quan un exèrcit ha conquerit un territori, abans de controlar la seua societat o apoderar-se dels seus recursos econòmics, el primer que ha fet ha estat destruir els símbols dels vençuts.

Però, com no hauria pogut passar a les democràcies d’Itàlia i d’Alemanya després d’haver viscut el feixisme i el nazisme, el monument franquista a Tortosa superà la mort de Franco i ha sobreviscut de forma inexplicable fins als nostres dies. Al llarg d'estos més de 40 anys i encara avui, per defensar la seua supervivència, s’han utilitzat idees diverses. Que el monument forma part de l’actual paisatge urbà de la ciutat és una obvietat, però no un argument. Sobre la mateixa pilastra s’havia inaugurat el 1895 el pont de la Cinta, un viaducte que substituí l’antic pas de barques. I, significativament, fou dinamitat l’abril del 1938, només tres mesos abans de l’inici de la Batalla. El paisatge urbà és canviant. Un pont té tot el simbolisme, és una metàfora que uneix dues ribes que no es poden tocar. Recuperar-lo és una gran idea. El del monument és tot el contrari ja que representa, per molta quotidianitat que pugue desprendre, un símbol de la victòria del feixisme i un instrument per a la seua legitimació.

Més enllà del franquisme sociològic, una part de la ciutadania no implicada políticament ha incorporat i ha normalitzat un element amb enormes connotacions simbòliques per, inconscientment, desposseir-lo del seu significat i portar-lo al terreny de la desmemòria. Però una ciutat democràtica no pot viure en l’oblit, sinó que només ho pot fer en la memòria democràtica.

És per esta mateixa significació, per la seua magnitud -física i simbòlica- que no té cabuda en la nostra societat, per molt que acabés perdent els elements de més exaltació del franquisme. Tot ell és un monument franquista. Per dignitat democràtica, la seua retirada i museïtzació és l’únic desenllaç possible.

I més a Tortosa, que forma part del grup de poblacions on el seu alcalde, Josep Rodríguez, fou assassinat pel franquisme. Al seu costat, cal fer també un recordatori per totes les víctimes mortals i totes les persones que van patir la repressió i l’exili entre el 1936 i el 1975. Certament, hi hagueren víctimes tant en un bàndol com en l’altre. Efectivament, hi va haver incontrolats tant a dreta com a esquerra que assassinaren impunement a la reraguarda, molt lluny del front de guerra.

El procés de construcció d’una cultura política democràtica és una empresa de llarga durada i, durant els anys 30, hi havia arreu un dèficit important de comportaments i actituds democràtiques –que encara arriba fins avui-. Però cal explicar també la diferència entre bàndols. El govern franquista, com moltes dictadures, executà persones mitjançant judicis sumaríssims sense cap tipus de garantia. Este fou el cas, per exemple, del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, capturat pels nazis a França. En canvi, en molts llocs el govern republicà, com a sistema democràtic, mirà d’intercedir per salvar la vida de les persones de dretes perseguides pels incontrolats de les pròpies esquerres. Esta fou la sort, entre d’altres, del bisbe de Tortosa, Félix Bilbao, gràcies a les gestions d’un altre alcalde de la ciutat, Joan Benet.

Per tot això, per la seua magnitud i la seua significació, per no perpetuar més l’herència de la dictadura però tampoc per viure en l’oblit, per dignificar la nostra memòria històrica -que és la democràtica- cal retirar i museïtzar el monument franquista. Una democràcia no és només pluralitat de partits i votar cada quatre anys. Entre moltes d’altres coses, una democràcia és també una memòria democràtica. Només pot ser així. 
Aquest article ha estat publicat a Aguaita.cat el 23 de maig de 2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada