dimarts, 31 de gener de 2017

Un llibre, El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre

http://www.onadaedicions.com/producte/El-marcel%C2%B7linisme-a-les-Terres-de-l%E2%80%99Ebre-%281914-1939%29/
Estem molt contents d'anunciar-vos que hem publicat el llibre El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre (1914-1939), lleuger resum de la nostra tesi doctoral. Hi trobareu un pròleg de la professora Gemma Rubí Casals, directora de la tesi i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. I un prefaci de Federico Mayor Zaragoza qui, com Marcel·lí Domingo, també va ser ministre d'Educació, a més de director general de la UNESCO.

Marcel·lí Domingo ha estat prou oblidat per la historiografia, potser perquè el seu moviment es va estructurar allunyat de grans ciutats com Barcelona o València, on hi destacaren fenòmens relativament similars dins la cultura política del republicanisme com el lerrouxisme i el blasquisme, respectivament. Nascut a Tarragona el 1884, on va estudiar magisteri, l'activitat cultural de Domingo amb el teatre i el periodisme es va començar a desenvolupar a Tortosa durant els primers anys del segle XX fins a obrir el Colegio Roquetense el 1906. Es tractà d'una escola que trencava amb el model establert, basada en el laïcisme, la coeducació i el lliurepensament.

A partir d'aquí, la seva entrada en l'escena política no es produí fins al 1908 durant els últims moments de la Solidaritat Catalana. Després de liderar la coalició republicanosocialista i l'abolició de l'impopular impost de consums, el 1909 va ser elegit regidor a Tortosa i el 1914 diputat a Corts pel seu districte electoral. I, a continuació, fou reelegit el 1916, 1918, 1919 i 1923 -només va ser derrotat de forma fraudulenta el 1920-.

Entremig, va encapçalar el republicanisme catalanista sent el president tant del Bloc Republicà Autonomista com del Partit Republicà Català. I tot i que es tractés d'un lideratge compartit amb altres homes com Lluís Companys, Francesc Layret o Gabriel Alomar, des del nostre punt de vista, massa sovint la historiografia catalana no ha remarcat prou la jerarquia de qui fou també el director dels periòdics La Publicidad i La Lucha de Barcelona.

Amb el cop d'Estat de Primo de Rivera del 1923 fou un dels cabdills d'oposició al règim, per exemple en l'anomenada Sanjuanada del 1926. I el 1929 va ser també un dels fundadors del Partit Republcià Radical Socialista. La seva lògica d'actuació ja era d'àmbit estatal, tot i que amb la creació de l'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931 també formà part dels seus òrgans de direcció.

El 1931, el seu any de major èxit, fou elegit ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts de la República i diputat a Corts per la circumscripció de Tarragona. Però el descrèdit al capdavant del Ministeri d'Agricultura a partir del 1932 i les derrotes electorals d'aquell any al Parlament de Catalunya i del 1933 a les Corts espanyoles van esdevenir un dur correctiu per als seus homes. Amb tot, el 1936 fou novament elegit diputat, ja per Izquierda Republicana, i novament ministre d'Instrucció Pública. I amb la guerra civil va realitzar una campanya propagandística internacional en favor de la República. Va morir -presumptament enverinat- a Tolosa de Llenguadoc el 1939.

Ja des dels inicis de la seva trajectòria, destacà en la seva actuació comarcal teixint una xarxa d'afinitats fins a configurar el marcel·linisme, un moviment ben singular fidel a la seva persona que es configurà com una subcultura política republicana. A més, també tractem d'explicar alguns elements claus, com la construcció d'una cultura política democràtica o la transició de la política de notables i de quadres a la de masses, on els seguidors de Domingo van representar una de les primeres estructures d'aquestes característiques aparegudes a tot Catalunya. Esperem que el llibre ens pugue ajudar a conèixer, una miqueta millor, l'oblidada història de les nostres comarques. Però, sobretot, esperem que us agrade llegir-lo!


Pròximes presentacions, hi esteu convidats!
 
Amposta
Divendres 10 de febrer de 2017 a les 19.30h a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.
Comptarem amb la presència de:
Joan B. Beltran Reverter
Oriol Fuster Cabrera

Alcanar
Divendres 17 de febrer de 2017 a les 19.00h a la Biblioteca Trinitari Fabregat.
Comptarem amb la presència de:
Alfons Montserrat Esteller
Miquel Àngel Pradilla Cardona
Lluc Ulldemolins Nolla


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada