 |
| Font de la imatge: lletra.uoc.edu |
Generalment, s'ha atribuït l'origen del nom a la novel·la de l'escriptor Sebastià Juan Arbó, Terres de l'Ebre, publicada per Catalònia l'any 1932. Amb tot, caldria fer un matís tant en el temps com en l'espai: aquest nom no es popularitzaria fins uns quants anys més tard i, a diferència del llibre de Juan Arbó -escenificat al voltant del tram final del riu i del Delta- el que avui entenem per Terres de l'Ebre ha acabat fent referència a un espai molt més gran: el de les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
Amb tot, aquesta idea supracomarcal ja existia amb anterioritat a la novel·la de l'escriptor rapitenc, tot i que expressada amb noms diversos que no arribaren a aplegar un consens prou ampli i durador. Alguns d'aquests podien ser els de Baix Ebre o Ribera d'Ebre -que no necessàriament s'havien de correspondre amb les actuals comarques del mateix nom-. Altres fòrmules encaixaven amb els districtes electorals de Tortosa, Roquetes i Gandesa. A la publicació regionalista de Tortosa La Veu de la Comarca de l'hivern del 1907 s'hi podien llegir diverses expressions com "els nostres tres districtes" o "en los tres districtes electorals que conté la comarca". L'espai imaginat era, doncs, una comarca de grans dimensions, que equivaldria a les quatre actuals.
Però si les Terres de l'Ebre de l'imaginari d'Arbó venien a correspondre només a les poblacions del sud, una altra idea de dimensions similars fou pensada a les localitats del nord del territori. I podia tenir el nom de "Terres Altes de Gandesa", tal com es podia llegir, per exemple, a la publicació nacionalista de la ciutat de Tarragona Renovació el 17 de febrer de 1918. En aquest cas, la referència deixava de ser Tortosa per passar a ser la capital de l'actual Terra Alta. Amb tot, aquestes idees comarcals no havien d'entrar necessàriament en contradicció amb l'espai intercomacal més gran.
Però si les Terres de l'Ebre de l'imaginari d'Arbó venien a correspondre només a les poblacions del sud, una altra idea de dimensions similars fou pensada a les localitats del nord del territori. I podia tenir el nom de "Terres Altes de Gandesa", tal com es podia llegir, per exemple, a la publicació nacionalista de la ciutat de Tarragona Renovació el 17 de febrer de 1918. En aquest cas, la referència deixava de ser Tortosa per passar a ser la capital de l'actual Terra Alta. Amb tot, aquestes idees comarcals no havien d'entrar necessàriament en contradicció amb l'espai intercomacal més gran.
Però val a dir que la capital de l'actual Baix Ebre ocupava generalment el seu lloc en la centralitat de la construcció espaial. En aquest sentit, una altra fórmula prou popular però que tampoc sobrevisqué al temps fou la de "la comarca de Tortosa". En un altre exemple, als estatus del Centre Català d'Alcanar del 1930 s'hi podia trobar l'expressió "nuestra comarca tortosina, cuyo hecho espiritual reconoce explicitamente." Un altre cas el podem trobar en l'expressió "l'Ebre català", per exemple, utilitzada en el llibre d'Artur Bladé i Desumvila, Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català, publicat per Pòrtic el 1967. A més, en llibre com Visió de l'Ebre català -premi Joventut a les festes de Cultura Popular Pompeu Fabra de Tortosa el 1973 i editat deu anys més tard- i Guia de Benissanet (Ribera d'Ebre) publicat el 1982 l'ús repetit del concepte "ebrenc" i "ebrenca".
En tots els casos hi jugava un rol destacat la referència de la Diòcesi de Tortosa, ni que fos en la seva part al nord del riu Sénia. Per tot això, i fos amb el nom que fos, creiem ferma la hipòtesi que la consciència comunitària, entre Riba-roja i Alcanar i entre Arnes i Sant Jaume, és prou evident, com a mínim, des de ja fa més de 100 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada