La lent del microscopi: la història local i comarcal

Massa sovint, quan alguna cosa succeïa a la capital, hom pressuposava que també esdevenia a la perifèria. Però per sota de la Història en majúscules, la dels mapamundis, les grans guerres i els solemnes relats nacionals, la remor de la història local i comarcal ha pogut corroborar que la història del país no sempre era la de la seua capital i que els fenòmens no havien de ser necessàriament coincidents. Agafant la metàfora que Giovanni Levi feia servir quan parlava de la microhistòria, ha apropat la lent al microscopi i ha examinat les partícules més petites dels grans teixits socials. I ha vist amb claredat que el tempo i la naturalesa de les coses podia ser ben bé igual, però també diferent. Quan alguna cosa passava a la capital, era possible que alhora esdevingués a la perifèria. Però podia també passar anys més tard, molt més tard, o bé abans, o podia, senzillament, no arribar a passar mai.

En aquesta línia, entre les ribes de l'Ebre i del Sénia, l'evident manca de coneixement de la història contemporània ens ha fet pressuposar massa vegades que l'evolució de la política, dels fenòmens socials i de les herències culturals eren els de Barcelona o València. Malgrat tot, l'excepció ha estat els grans treballs dels nostres bons historiadors que ens han permès saber millor si això era així, o no.

En l'imaginari territorial, Josep Sánchez Cervelló ha publicat recentment Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936), un estudi de llarg abast que ja és imprescindible, com el seu predecessor quinze anys endarrere, Conflicte i violència a l'Ebre. De Napoleó a Franco. En el present, Sánchez reafirma l'existència d'unes comarques perifèriques que foren, en base a la cultura política carlina, molt sovint insurgents a la construcció i a la consolidació d'un Estat liberal i centralista amb el que no s'identificaven perquè no responia als seus interessos.

Al seu costat, podem destacar un bon exemple local amb els diversos volums sobre la història de Vinaròs publicats per Ramon Puig Puigcerver que porten per títol La Restauració. Les diferents etapes cronològiques amb els que queda dividit aquest llarg període permeten una incursió total en la seua vida política, social, econòmica i cultural. Amb aquest meticulós treball, poques poblacions coneixen tan bé la seua història contemporània com la capital del Maestrat.

És amb fonaments com aquests que podem tornar a ampliar la lent per veure la història general amb una mirada diferent, global però més plural, tan integradora com enriquidora. Tot i així, la necessitat de més estudis similars, locals i comarcals, sempre serà una necessitat. Per als futurs temes de treball dels joves estudiants de les comarques a la capital, ben bé una obligació.